Informe Anual ‘Feminicidis i altres assassinats de dones Catalunya 2024’
Direcció i edició: Graciela Atencio
Redacció: Graciela Atencio, Alba Gamez, Ana de Blas
Anàlisi de dades: Fátima Morillas
Recerca i seguiment de casos: Juan Carlos Griffin
Disseny i infografia: Francisco Gatica
Introducció
Feminicidio.net va néixer el 2010 i va ser el primer observatori europeu de documentació del feminicidi. També va ser pioner en la conceptualització i implementació de tipologies de feminicidi que apliquem en la recopilació i l’anàlisi estadística de les dones assassinades per homes. Han passat gairebé disset anys des d’aleshores. Aquest informe de 2024 representa una nova fita: Catalunya torna a ser l’única comunitat autònoma de l’Estat espanyol que disposa d’un informe anual sobre feminicidis elaborat per la societat civil.
Balanç de 2010 a 2024
Una de les dades més rellevants de la documentació dels feminicidis a Catalunya entre 2010 i 2024 és que més del 50 % de les dones assassinades per homes ho van ser a mans de les seves parelles o exparelles. Els feminicidis íntims continuen sent el tipus predominant, amb un 65 % dels casos el 2024. Pel que fa a l’evolució del nombre de feminicidis perpetrats per anys, les xifres totals mostren un descens del 44 % en el període entre 2010 i 2016 (27 casos registrats el 2010 i 15 el 2016). A partir de 2017, el descens de casos es frena i el període 2017–2022 es manté entre 16 i 18 casos anuals. El 2023 va ser l’any amb el nombre més baix de dones assassinades per homes de la sèrie 2010–2024, amb 14 casos. Tanmateix, el 2024 trenca parcialment aquesta estabilitat, amb un repunt que arriba a 19 feminicidis i un assassinat per violència comunitària: 20 casos, la mateixa xifra registrada deu anys enrere, el 2014. Aquesta és una dada que cal observar amb atenció i analitzar les raons d’aquest augment, atès el caràcter estructural de la violència masclista, que pot afectar-nos en diferents nivells, des dels més lleus, com l’assetjament sexual o la violència simbòlica, fins a la seva expressió més letal, que és la que ocupa aquest informe. D’aquí la necessitat d’analitzar l’augment dels feminicidis el 2024 més enllà del simple indicador quantitatiu, incorporant altres indicadors estadístics com els factors de risc i vulnerabilitat de les víctimes, el clima social de negacionisme de la violència masclista, l’augment de la misogínia social o la possible existència de violència institucional, entre altres variables.
Una dada positiva és que Catalunya va registrar el 2025 la xifra més baixa des que es van començar a documentar els feminicidis el 2010. El 2025 van ser assassinades 11 dones per homes. Esperem que aquesta tendència descendent continuï el 2026 i que aquesta disminució permeti identificar noves eines de prevenció dels feminicidis, un repte que obliga a no abaixar la guàrdia en el treball de sensibilització que es duu a terme diàriament i que convida a la implicació ciutadana en l’erradicació de la forma més extrema de la violència patriarcal que pateixen les dones: el feminicidi.
2024: un any preocupant de repunt de casos
En els 20 casos registrats el 2024 es repeteixen una sèrie de patrons que travessen els tipus de feminicidi, el context i l’escenari del crim, la relació entre víctima i victimari i els seus respectius perfils, i que ajuden a comprendre millor el risc letal que pateixen les dones pel sol fet de ser dones.
S’observa que entre els homes feminicides predominen les parelles i exparelles de les dones assassinades, amb 13 feminicidis íntims, seguits de quatre fills que van assassinar les seves mares. Aquests quatre feminicidis familiars representen el 20 % dels casos. A més, es van cometre dos feminicidis més: un feminicidi infantil (5 %), un feminicidi no íntim (5 %) i un assassinat per violència comunitària (5 %).
Pel que fa a la distribució territorial, la província de Barcelona concentra la major part dels casos, amb 12 dels 20 feminicidis (60 %) i una taxa de 4 feminicidis per milió de dones. Tanmateix, les taxes relatives més elevades corresponen a Girona (9,76) i Tarragona (9,28), mentre que Lleida no va registrar cap cas el 2024.
En l’acumulat 2010–2024 a Catalunya s’observa una tendència al descens dels casos seguida d’una estabilització, amb una clara centralitat del feminicidi íntim i un augment sostingut dels feminicidis familiars.
Entre 2010 i 2024 es van registrar 281 feminicidis i altres assassinats de dones, dels quals 224 són feminicidis i 57 corresponen a altres tipus d’assassinats de dones que no van ser comesos per raons de sexe. La mitjana és de 18,7 feminicidis anuals, amb màxims a l’inici de la sèrie (2010–2011), un descens fins al període 2018–2021 i una estabilització posterior, amb un repunt de 20 casos el 2024.
Al llarg del període, el feminicidi íntim concentra el 55,9 % dels casos (157), seguit del feminicidi familiar (46 casos, 16,4 %) i del feminicidi no íntim (26 casos, 9,3 %). La resta es reparteix entre feminicidis infantils (10 casos, 3,6 %), feminicidis per prostitució (8 casos, 2,8 %), assassinats per robatori (20 casos, 7,1 %), assassinats per violència comunitària o econòmica (7 casos, 2,5 %), un cas vinculat al crim organitzat i sis casos sense dades suficients.
Per províncies, Barcelona concentra 173 dels 281 casos (61,6 %), seguida de Tarragona (49, 17,4 %), Girona (48, 17,1 %) i Lleida (11, 3,9 %), amb un patró estable: més volum a l’àrea metropolitana i taxes específiques més elevades en províncies menys poblades.
Els quinze anys de documentació dels feminicidis a Catalunya confirmen que gairebé tres de cada cinc feminicidis són íntims, però un de cada sis és familiar i al voltant d’un 10 % correspon a feminicidis no íntims, la qual cosa desborda clarament el marc parella/exparella de la legislació estatal. L’encreuament entre tipologia, territori i subregistre mostra que la violència patriarcal letal és estructural i multiforme, i travessa la parella, les xarxes de parentiu, els entorns socials i el sistema prostitucional, fet que exigeix polítiques específiques de prevenció, protecció, persecució i memòria històrica i social per a cada tipologia.
Polítiques públiques per a totes les formes de violència masclista
No ens cansem de repetir-ho: quan el 2010 es van començar a documentar els feminicidis a l’Estat espanyol, es reclamava el reconeixement de totes les formes en què les dones són assassinades pel fet de ser dones. No es feia referència únicament a la necessitat que aquests crims fossin reconeguts com a xifres oficials, sinó a la urgència que la societat en el seu conjunt prengués consciència del paper que juga en l’erradicació de les violències masclistes. No és un problema que hagin de resoldre només els Estats, sinó una qüestió que travessa totes les persones com a individus i com a comunitat. Un món lliure de violència patriarcal seria un món més sostenible, més just i més igualitari.
Disset anys després, es continua reclamant el reconeixement de totes les víctimes i de les diferents formes de violència masclista, més ajudes directes per a les víctimes, així com campanyes de sensibilització i prevenció dirigides a tota la població, l’aplicació de protocols de valoració del risc que puguin ser utilitzats per professionals especialitzats en l’atenció a les víctimes —i no només per les forces de seguretat—, i noves eines estadístiques públiques que abastin la totalitat de les dones com a població de risc.
Avui, des de Catalunya, es manté el compromís de continuar treballant per la justícia i la memòria històrica i social de les víctimes de feminicidi.
Per l’erradicació de totes les formes de violència patriarcal: #NiUnaMás #NiUnaMenos #NoLasOlvidamos.
Graciela Atencio
Barcelona, febrer de 2026.
Introducción
Feminicidio.net nació en 2010 y fue el primer observatorio europeo de documentación del feminicidio. También fue pionero en la conceptualización e implementación de tipologías de feminicidio que volcamos en la recopilación y análisis estadístico de las mujeres asesinadas por hombres. Han pasado casi 17 años desde entonces. Este informe de 2024 representa un nuevo hito: Catalunya vuelve a ser la única Comunidad Autónoma del Estado español que cuenta con un informe anual sobre feminicidios elaborado por la sociedad civil.
Balance de 2010 a 2024
Uno de los datos más relevantes de la documentación de los feminicidios en Catalunya de 2010 a 2024 es que más del 50% de las mujeres asesinadas por hombres lo fueron por sus parejas o exparejas. Los feminicidios íntimos siguen siendo el tipo predominante, con un 65% de los casos en 2024. Con respecto a la evolución del número de feminicidios perpetrados por años, las cifras totales muestran un descenso del 44% en el periodo entre 2010 y 2016 (27 casos registrados en 2010 y 15 en 2016). Desde 2017 se ha frenado el descenso de casos y el periodo 2017-2022 se ha mantenido entre 16 y 18 casos anuales. El 2023 fue el año que registró el número más bajo de mujeres asesinadas por hombres de la serie 2010-2024, con 14 casos. Sin embargo, 2024 rompe parcialmente esta estabilidad, con un repunte que llega a 19 feminicidios y un asesinato por violencia comunitaria: 20 casos, la misma cifra registrada diez años atrás, en 2014. Este es un dato que hay que observar con atención y estudiar las razones de ese aumento debido al carácter estructural de la violencia machista, que nos puede afectar en distintos niveles, desde el más leve como el acoso sexual o la violencia simbólica, hasta la forma más letal y que nos ocupa en este informe. De ahí que resulta necesario analizar el aumento de feminicidios en 2024 teniendo en cuenta además del indicador feminicidio, otros indicadores estadísticos como factores de riesgo y vulnerabilidad de las víctimas, el clima social de negacionismo de la violencia machista, el aumento de la misoginia social, si ha habido violencia institucional, entre otras variables.
Un dato positivo: Catalunya en 2025 registró la cifra más baja desde que comenzamos a documentar los feminicidios en 2010. En 2025 fueron asesinadas 11 mujeres por hombres. Esperemos que continúe esa tendencia al descenso de casos en 2026 y que esa disminución nos permita encontrar nuevas herramientas de prevención de los feminicidios, un reto que nos obliga a no bajar la guardia en nuestro trabajo de sensibilización que realizamos diariamente y que invita a la implicación ciudadana en la erradicación de la forma más extrema de la violencia patriarcal que sufrimos las mujeres, el feminicidio.
2024: un año preocupante de repunte de casos
En los 20 casos de 2024 se repiten una serie de patrones que atraviesan los tipos de feminicidio, el contexto y escenario del crimen, la relación entre víctima y victimario y sus respectivos perfiles, que ayudan a comprender mejor el riesgo letal que sufrimos las mujeres solo por el hecho de ser mujeres.
Veremos que entre los hombres feminicidas predominan las parejas y exparejas de las mujeres asesinadas en 13 feminicidios íntimos, seguidos por cuatro hijos que asesinaron a sus madres. Estos cuatro feminicidios familiares representan el 20% de los casos. Luego se cometieron otros dos feminicidios, uno infantil (5%), un feminicidio no íntimo (5%) y un asesinato por violencia comunitaria (5%).
En relación con la distribución territorial, la provincia de Barcelona concentra la mayor parte de los casos, con 12 de los 20 feminicidios (60%) y una tasa de 4 feminicidios por millón de mujeres. Sin embargo, las tasas relativas más elevadas corresponden a Girona (9,76) y Tarragona (9,28), mientras que Lleida no ha registrado ningún caso en 2024.
En el acumulado 2010-2024 en Catalunya se ve una tendencia al descenso de casos y luego una estabilización, con clara centralidad del feminicidio íntimo y un aumento sostenido de los feminicidios familiares.
Entre 2010 y 2024 se registraron 281 feminicidios y otros asesinatos de mujeres, de los que 224 son feminicidios y 57 casos de otros tipos de asesinatos de mujeres (no fueron cometidos por razones de sexo). El promedio es de 18,7 feminicidios anuales, con máximos al inicio de la serie (20102011), un descenso hasta 20182021 y una estabilización posterior, con repunte de 20 casos en 2024.
A lo largo del período, el feminicidio íntimo concentra el 55,9% (157 casos), seguido del feminicidio familiar (46 casos, 16,4%) y del feminicidio no íntimo (26 casos, 9,3%). El resto se reparte entre feminicidios infantiles (10 casos, 3,6%), por prostitución (8 casos, 2,8%), asesinatos por robo (20 casos, 7,1%), asesinatos por violencia comunitaria/económica (7 casos, 2,5%), un caso vinculado a crimen organizado y 6 sin datos suficientes.
Por provincias, Barcelona concentra 173 de los 281 casos (61,6%), seguida de Tarragona (49, 17,4%), Girona (48, 17,1%) y Lleida (11, 3,9%), con un patrón estable: más volumen en el área metropolitana y tasas específicas más altas en provincias menos pobladas.
Los 15 años de documentación de los feminicidios en Catalunya confirman que casi 3 de cada 5 feminicidios son íntimos, pero uno de cada 6 es familiar y alrededor de un 10% feminicidio no íntimo, lo que desborda claramente el marco pareja/expareja de la legislación estatal. El cruce entre tipos, territorio y subregistro muestra que la violencia patriarcal letal es estructural y multiforme, atravesando la pareja, las redes de parentesco, los entornos sociales y el sistema prostitucional, y exige políticas específicas de prevención, protección, persecución y memoria histórica y social para cada tipología.
Políticas públicas para todas las formas de violencia machista
No nos cansamos de repetirlo: cuando en 2010 comenzamos a documentar los feminicidios en el Estado español, reclamábamos el reconocimiento de todas las formas en que las mujeres somos asesinadas por ser mujeres. No nos referíamos únicamente a la necesidad de que estos crímenes fueran reconocidos como cifras oficiales, sino a la urgencia de que la sociedad en su conjunto tomara conciencia del papel que juega en la erradicación de las violencias machistas. No es un problema que tengan que resolver sólo los Estados, sino una cuestión que nos atraviesa a todas y todos
como individuos y como comunidad. Un mundo libre de violencia patriarcal sería un mundo más sostenible, más justo y más igualitario.
Diecisiete años después, seguimos pidiendo el reconocimiento de todas las víctimas y las distintas formas de violencia machista, más ayudas directas para las víctimas así como campañas de sensibilización y prevención dirigidas a toda la población, la aplicación de protocolos de valoración de riesgo que puedan ser utilizados por profesionales especializados en atención a las víctimas -y no solo por las fuerzas de seguridad-, y nuevas herramientas estadísticas públicas que abarquen a la totalidad de las mujeres como población de riesgo.
Hoy desde Catalunya mantenemos el compromiso de seguir trabajando por la justicia y la memoria histórica y social de las víctimas de feminicidio.
Por la erradicación de todas las formas de violencia patriarcal: #NiUnaMás #NiUnaMenos #NoLasOlvidamos.
Graciela Atencio.
Barcelona, febrero de 2026.